Llegendes

  • LA CIUTAT DE GUILS

    Es troba al fons de l’estany del mateix nom. Va ensorrar-se en el gran cataclisme que es produ√≠ a la Terra en √©sser crucificat Jes√ļs. Ressorgir√† el dia que aquest torni una altra vegada a la Terra. Es diu que d’aquesta ciutat n’era fill Pilat, i a aquesta circumst√†ncia es deu la seva ru√Įna.

    Quan despr√©s de la Crucificaci√≥, el c√≤nsul rom√† hagu√© de fugir de Jerusalem, va anar vagant a peu fins a arribar a la poblaci√≥ nadiua, i en veure-la enfonsada es precipit√† a l’estany, on encara es traba viu cercant casa seva in√ļtilment. Ha de voltar i vagar mentre el m√≥n sigui m√≥n. Al migdia, i en dies de molta calma, en l’atmosfera de vora l’estany hom sent la fressa del seu caminar i com pregunta si encara hi ha m√≥n. El Dijous Sant es vere presentada al fons de les aig√ľes l’escena de la Crucificaci√≥ amb les tres creus del Calvari.

    L’estany est√† male√Įt, per aix√≤ si hom veu de la seva aigua li fa mal. Segons uns, no s’hi crien peixo segons altres s√≠, per√≤ en √©sser pescats i posar-los a la paella per fregir-los prenen vida i fugen.

    (Contada per Jan de les Vaques 1922)
    (Amades, 1586 Rondall√≠stica “Folklore de Catalunya”)

  • FRONTAL DE SANT ESTEVE

    A l’esgl√©sia de St. Esteve de Guils de Cerdanya hi podem veure una reproducci√≥ del frontal d’altar d’estil rom√†nic amb el Pantocrator i diferents escenes de la vida de St. Esteve. Aquesta reproducci√≥ fou donada per Dr. Manuel Sacrist√†n, professor de la Universitat de Barcelona (la seva doc√®ncia influ√≠ a molta gent que avui ocupa c√†rrecs a la nostra societat) en agra√Įment d’haver perm√®s enterrar a la seva muller al cementiri del nostre poble, on m√©s tard ell mateix hi fou sebollit.

    El frontal original va ser portat eventualment a l’Exposici√≥ Internacional de Barcelona 1929. El 1938 pass√† al dip√≤sit d’obres art√≠stiques que la Generalitat ubic√† a Manresa(*). Despr√©s fou venut pels canonges de la Seu, junt amb altres obres, als museus.

    El M.N.A.C. (Montju√Įc) nom√©s tenia opci√≥ o cabals per adquirir-ne un, havia d’escollir entre el de Greixer o b√© el de Guils. El nostre havia estat retocat i, per tant, es va triar el de Greixer. El de Sant Esteve an√† a parar al Museu del Prado (Madrid) on es pot contemplar. Per error i el mal costum de no contrastar, a algunes publicacions (G.E.C.,”Avui”, Guies, etc.) consta que aquest frontal √©s al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

    (*) Patrimoni de Manresa. 13.05.38, a comissió de Museus per encàrrec de Lluís Roviralta, certificat per Notari En J.M. Català

    • Dues taules, un guardapols, diversos pinacles d’un retaule s. XI
    • Un frontal rom√†nic s. XII (Procedents de Guils)
  • L'ESTANY MAL

    Es troba al cim de la muntanya de Guils, a La Cerdanya, ha estat fa temps eixugat. Pilats pel seu crim, fug√≠ terra enll√† emp√®s pel remordiment. Arrib√† a la vora d’aquest estany i un pastor li ofer√≠ un boc√≠ de pa, que refus√†. Desesperat es precipit√† a l’estany, les aig√ľes van bullir i van cremar tots els peixos. L’estany rest√† male√Įt i des d’aleshores no hi podia viure cap peix i si hom hi tirava truites per poblar, es morien. Al seu fons hi ha una ciutat anomenada Guils, de la qual era fill Pilats i que es va destruir al moment prec√≠s de la crucifixi√≥ de Jes√ļs. Sorgir√† de sota les aig√ľes el dia que Jes√ļs torni a la Terra.

    (Amades 1509 Rondallística Folklore de Catalunya)

  • LES OVELLES DE L'ESTANY MAL

    Cal aclarir que l’Estany Mal, malgrat radicar en terme de Ger, correspon al poble de Guils, perqu√® temps passats, entre tots dos pobles s’establ√≠ una permuta. Als de Guils interessava aquest estany per regar, car els anava molt millor l’aprofitament de les aig√ľes que no pas les del que se servien, i que radicava en el seu terme.
    En canvi, als de Ger suspiraven per les aig√ľes d’aquest estany. D’ac√≠ que es posaren d’acord ambd√≥s i van fer el canvi.

    Per√≤ anem a la llegenda: Una ramada d’ovelles pasturava durant l’estiu pels prats que envolten l’estany, tranquil¬∑lament estaven ajagudes damunt l’herbatge quan va apar√®ixer un marr√† negre que gaud√≠ de totes. Quan van n√©ixer els xais tots eren negres. L’any vinent, tornaren a engegar les ovelles i tamb√© les xaies negres, que ja eren grandetes. I aparegu√© altre volta el marr√† negre, per√≤ aquesta vegada, en veure les xaies negres va emetre un bel llastim√≥s i al punt van quedar totes mortes. Eren les seves filles. Des de llavors que es coneix l’estany amb el nom de Mal.

    (Versió del Sr. Francesc Pons de Meranges)